Avui m'he adonat que la vida m'ha regalat unes ales noves. Són més petites i més aerodinàmiques, per volar més alt i adaptar-me millor als canvis inevitables de direcció. Sí, perquè, a vegades, el vent bufa ben fort; d'altres, però, és més suau i càlid. I en aquestes condicions imprevisibles és necessari anar ben equipada. Unes ales com aquestes em serviran per decidir millor com sentir-me en el meu propi vol.
És curiós, però, que malgrat adonar-me avui d'aquesta estrena, hagi tingut la sensació que ja fa temps que planejo amb elles.
Sigui com sigui, la qüestió és que m'ajuden més que abans a cercar els meus somnis, a trepitjar millor els meus passets de formiga.
Tinc més clar el què m'agrada i sé que, d'allò que em posa trista, sempre puc extreure'n un aprenentatge per anar avançant.
Amb aquestes ales noves...
...seguiré conversant amb les paraules, per treure-les el costat més divertit i boig, perquè m'agrada fer-ho. Arribaré a explicar històries, les meves, particulars i diferents; les que m'emocionin més. Seran aquelles que, ordenant bé les frases, m'ajudin a trobar altres sortides quan hagi perdut el rumb i si em són útils poder compartir-les amb qui s'engresqui a ensumar-les.
No necessito més que el que la meva llum, la que s'amaga endins, em mostra. Res més.
I si algú sent aquestes paraules com a seves serà també benvingut en aquest viatge, perquè estarà preparat per emprendre sol el seu propi vol.
SEGUIREMOS...
