Aquesta tarda he regalat un grapat de somriures als meus companys de Ioga. Sí, ha estat divertit. Un fil de riatlles intermitent ha trencat el ritme de la planificació habitual. I jo he estat la primera en acompanyar-los!
Doncs resulta que una altra vegada m'he tornat a despistar. Un altre cop, sense voler (o potser sí), he decidit el meu propi moviment: silenciós, delicat, petit...
La meva ment, en sentir la paraula "Estireu-vos!" ha anat a fer-ho... però, no abans de deixar temps al meu cos, avui cansat, d'agafar i posar-se la jaqueta amb rapidesa i tapar-se el peus amb la manteta blava... Cos i ment es preparaven per a la relaxació final... mentre una veueta fina, a la que no he fet gens de cas, em deia que potser era massa d'hora encara.
Tot estava a punt i aquella música de fons (oOoOohhhh la meva música estimada!) ens acompanyaria en aquest tram. I així, ja preparada, em disposava a seguir les indicacions del mestre... i les seves paraules interrompien la meva calma: "Ana!... Sento decebre't, però encara hauràs de suar una mica més!"...
...Glup'S...Glup'S- mastegava aquelles paraules-. I tal i com ho feia, em tornava a treure la jaqueta també amb rapidesa i col·locava la manteta entre el meu cos i la màrfega per continuar amb els exercicis abdominals de costum.
No hay comentarios:
Publicar un comentario