La primera vegada que ens vam veure eres ben petitó. Una bola de pèl llarg i blanc amb desordenades taques color de cendra (d'aquí el teu nom: CENI!), em rastrejaves inquiet en aquell espai improvitzat de la residència d'avis que et vigilava abans que no t'anés a buscar.
Recordo molt especialment el nostre primer recorregut a casa. T'estaves amagat en un drap de cuina, acollit entre els meus braços, silenciós i tranquil, malgrat el soroll i el trasteig de l'autobus. Imagino que vas decidir confiar en mi. Buscaves un lloc per ser feliç...
Avui m'ha inspirat aquesta foto que he trobat entre records que oloren a passat. De la imatge, m'agrada la meva cara de son i m'encanta el teu posat majestuós (encara que no miris a la càmera). Ets gran, petit company de viatge.
Gràcies per tots els moments compartits i per tenir cura del meu llit mentre no hi sóc!
No hay comentarios:
Publicar un comentario