Plis-Plas!!!!

La Consciència: Eiii!!!... he arribat en un Plis-Plas! Gràcies per atendre'm a aquestes hores de la nit!
L'Aprenentatge: No et preocupis, m'alegra veure com t'has avançat a mi aquesta vegada.
La Consciència: Ahh...si, i per què et posa content?
L'Aprenentatge: T'estàs movent, fixa't-hi!!! Deixes les esperes una mica més enrera, i això és més sa per a tú!
La Consciència: Vist així, sembla veritat!
L'Aprenentatge: I doncs... en què et puc servir aquesta vegada?
La Consciència: Doncs veuràs SILENCI, et necessito per posar ordre als meus pensaments i als meus sentiments! Sense tú veig complicat trobar l'equilibri!
L'Aprenentatge: Ja... entenc la teva pressa.
La Consciència: És que a vegades ets difícil de localitzar!
L'Aprenentatge: Bé, reconec que sóc bastant solitari... però ara aquí estic i no vull que et preocupis!
La Consciència: Sí, i t'agraeixo profundament que m'escoltis!
L'Aprenentatge: Doncs, sóc tot orelles... tú diràs!
La Consciència: No paro de generar paraules inútils!!!! Desitjo parar d''utilitzar-les una i una altra vegada... és cansat i em sento una mica esgotada!
L'Aprenentatge: Ja veig que has arribat sense forces... jejeje
La Consciència: Bé, pots riure. Entenc que és ridícul perquè sembla que les col·leccioni. En vols unes quantes?  No dono a l'abast per llençar-les al vent!  Me n'adono que parlar i parlar tant a vegades no t'aporta cap solució, sinó que més aviat et fa quedar-te més estancat... com ho veus?
L'Aprenentatge: Ho veig amb els teus ulls curiosos. Per cert, el sentit de l'humor és molt important en tot aquest procés. No vull que un jejeje qualsevol t'amagui el somriure... ets capaç d'entendre això?
La Consciència: Sóc capaç d'intentar-ho!
L'Aprenentatge: Doncs vinga que tens feina!!!!
La Consciència: I que em recomanes?
L'Aprenentatge: Que riguis!
La Consciència: Doncs si que m'ho estàs posant fàcil... que rigui?
L'Aprenentatge: Sí, exacte! ...RIU!
La Consciència: Només això?
L'Aprenenntatge: Sí!
La Consciència: Però si la situació no em fa cap mena de gràcia, com vols que ho faci?
L'Aprenentatge: Ho faràs perquè aprendràs a sentir-ho des de l'ànima.
La Consciència: D'acord... però de quina manera?
L'Aprenentatge: Mirant als ulls i entenent que ningú és més que ningú. Des d'aquesta comprensió, et situaràs a la mateixa alçada que tothom. Viure-ho així t'ajudarà a sentir millor; una complicitat distesa que farà riure la teva ànima!
La Consciència: I si somric mentre miro algú... parlaré menys, oi?
L'Aprenentatge: És una possibilitat!
La Consciència: Ahaaa! ...provaré a veure com resulta.
L'Aprenentatge: Posa't-hi amb ganes i observa...
La Consciència: Gràcies per atendre'm SILENCI!
L'Aprenentatge: De res.
La Consciència: Aniré a llençar unes quantes paraules més.
L'Aprenentatge: D'acord. I si em necessites ja saps que has de fer...
La Consciència: SOMRURE!!!!
L'Aprenentatge: Ahh!!! I per cert, crec que et diré un cosa que se t'escapa...
La Consciència: Digues...
L'Aprenentatge: Tens dret a no explicar-ho tot!... permet jugar una mica amb el misteri... i deixa espai per a la imaginació.
La Consciència: M'ho apunto, gràcies! Ara entenc perquè et vaig dedicar tot un blog! M'has ajudat molt, i ara em trobo Sense Paraules! jijiji

Ser Sensible

Ayer entendí un poco mejor qué significa la palabra sensible. Lo comprendí un poco mejor en mi; sin buscarla. Se presentó como un regalo inesperado. Y me hizo mucha ilusión darme cuenta de ello.

Laura comentaba sorprendida cómo mi cuerpo respondía según  mi estado de ánimo. Éste, totalmente cerrado en si mismo, evidenciaba que no había sido un gran día.  Y  ella, entonces, me avanzaba que el trabajo que haríamos en la sesión de Pilates se centraría sobretodo en abrir esternón y movilizar escápulas.

 

De camino a casa, recordaba las palabras que siempre me pedía Miguel: actuar como si...

Y reconocía, en ese momento, qué era lo que me pasaba. Que no era actriz; que no podía representar una mentira. Que mi cuerpo y mi mente parecían ser en uno: inseparables y cogidas de la mano.

Y no me disgustó descubrirlo, porque me estaba ayudando a entenderme más en muchas situaciones. Ser así sensible, era mi estado de Ser.

Quan somrius...

Quan somrius...
Ni tan sols pots arribar a imaginar
la llum que desprens!

Quan somrius...
El món s'atura un moment,
només per sentir que en formes part d'ell!

Quan somrius...
Els estels ballen la dansa;
l'alegria de saber que tú hi ets aquí!

Quan somrius...
Tos els problemes es tornen petits,
més aviat, ridículs i sense sentit!

Quan somrius...
La nit es fa més clara,
i el dia molt més llarg!

Quan somrius...
Una melodia suau,
marca un ritme de goig i de pau!

¡Nunca te rindas!

Da un pez a una persona y se alimentará un día;

enséñale a pescar y se alimentará toda la vida.

                                                 LAO-TSE

Ante cada situación que nos presenta la vida podemos responder de dos maneras: como víctimas, dando excusas y buscando culpables que nos permitan justificar nuestros errores, o como protagonistas, erigíéndonos en responsables de la solución frente a cada desafío. En el primer caso, sin saberlo, la actitud reactiva nos irá alejando de nuestros objetivos y nos veremos sumidos en el fracaso; en el segundo, tomaremos las riendas de nuestra vida y alcanzaremos nuestras metas, por más difíciles que éstas sean.

Presentación del libro:

¡Nunca te rindas! Lucha por lo que quieres. Alfredo Díez

Ring- Ring!

L'APRENENTATGE: Riiing-Riiing!!!!!
LA CONSCIÈNCIA: Vaaig... qui és?
L'APRENENTATGE: Sóc...
LA CONSCIÈNCIA: ... Espera, espera!!!!! ... crec que aquesta vegada  ho esbrinaré!
L'APRENENTATGE: Au va!!!! ... Ara resulta que em coneixeràs millor que jo!
LA CONSCIÈNCIA: ... per què no? ...Tinc un gran mestre!
L'APRENENTATGE: Sí! Ja fa temps que compartim camí, així que confio que no t'equivocaràs!
LA CONSCIÈNCIA: Has decidit visitar-me avui, ACCEPTACIÓ?
L'APRENENTATGE: Bé... això ho has decidit TÚ, recorda!
LA CONSCIÈNCIA: Sí, Sí... ara et vesteixo del que necessito!
L'APRENENTATGE: Estàs aprenent a passar pàgina molt ràpid!
LA CONSCIÈNCIA:  Però ACCEPTACIÓ passa, passa ... no et quedis a la porta!
L'APRENENTATGE: Molt amable!... Ostres, veig que has fet canvis significatius a casa teva!
LA CONSCIÈNCIA: Sí! He fet neteja d'algunes coses i he resituat d'altres... He llençat al vent paraules inútils, tal i com em vas dir,  tot i que encara em queden algunes... i he creat nous espais!
L'APRENENTATGE: Està molt bé... t'estàs esforçant molt!
LA CONSCIÈNCIA: Doncs sí! M'agrada sentir-te tan observador! Per cert, vols pendre alguna cosa?
L'APRENENTATGE: Un te verd amb una rodanxa de llimona, si us plau!
LA CONSCIÈNCIA: Tenim els mateixos gustos pel que veig!
L'APRENENTATGE: Sí, però això no t'ha de sorprendre. D'aquí poc entendràs que tots som un!
LA CONSCIÈNCIA: Què vols dir?
L'APRENENTATGE: Que TÚ ets JO i JO sóc TÚ! El que et passa a TÚ, d'alguna manera també m'afecta a MI!
LA CONSCIÈNCIA: AhaahA!!! Em costa de creure... vols dir?
L'APRENENTATGE: Confia...
LA CONSCIÈNCIA: Confio... i?
L'APRENENTATGE: Bé, m'alegra escoltar-ho, però hauràs d'aconseguir sentir-ho! Has de tenir ferma confiança en tu mateixa per poder donar-te als altres.
LA CONSCIÈNCIA: Vols dir que no dono res?
L'APRENENTATGE: Vull dir que el que facis, ho has de fer com un acte gratuït, una donació lliure i espontània, que no espera res a canvi...
LA CONSCIÈNCIA: Espero massa, oi? ...fa temps em resultaven insoportables les esperes, em generaven molta ansietat...
L'APRENENTATGE: Esperes massa dels altres! Busques a fora que aprovin la teva desconfiança interna.
LA CONSCIÈNCIA: OSTRES!!! Les teves paraules sonen molt dures!
L'APRENENTATGE: Bé... hauries d'anar desmuntant totes les teves parets de totxos invisibles, aquestes sí que són dures!!!! ... si no ho fas, et mantindràs sempre en el mateix lloc!
LA CONSCIÈNCIA: ...crec que ho intento...
L'APRENENTATGE:  Necessites creure més en tú!
LA CONSCIÈNCIA: D'acord. A vegades penso que la gent marxa del meu costat perquè han descobert totes les meves esperes, fortes com el roure...
L'APRENENTATGE: ... potser hauries d'aproximar-te una mica més al jonc i jugar amb la flexibilitat!
LA CONSCIÈNCIA: Potser... és possible que aquest sigui el problema. No me n'adono. Callo però les meves expectatives parlen per mi!
L'APRENENTATGE: Aprèn a observar més i millor... això potser t'ajudarà a adonar-te de com actues en relació a tu mateixa i com et mostres als altres...
LA CONSCIÈNCIA: Està bé...
L'APRENENTATGE: I una última aportació, no menys important, per anar acabant que ja és tard i hauria de marxar...
LA CONSCIÈNCIA: Digues?
L'APRENENTATGE: Has d'ententre que TÚ HO ETS TOT! Dins teu hi ha tota la felicitat del món! No necessites buscar res de l'exterior per sentir-te bé... Tot el que necessites ja hi és en tú!
LA CONSCIÈNCIA: Vaja! Grans paraules... ho tindré més PRESENT a partir d'ara!
L'APRENENTATGE: Busca el teu ritme, sense espera, però sense pressa... Recorda que ningú t'espera!
LA CONSCIÈNCIA: Moltes gràcies per la teva visita. M'ha alegrat molt veure't!
L'APRENENTATGE: Sí, ens hauriem d'acomiadar per avui... però abans que se m'oblidi, et portava una motxilla plena d'Abraçades!
LA CONSCIÈNCIA: OoOhhh!!! Què bonic!
L'APRENENTATGE: Hauries d'agafar una cada vegada que ho necessitis, i no et preocupis que hi caben moltíssimes!!! De moment, és el millor acte de donació cap a tú mateixa... fes-te tantes com vulguis i veuràs com, màgicament, comences a donar als qui t'acompanyen sense esperar ser retornada.
LA CONSCIÈNCIA: Moltes gràcies! Ets una molt bona amiga!... Espera que t'obro la porta... Bona nit!

Ai, Yoko! Manel

 https://www.youtube.com/watch?v=5zL9qmHeYFw

Ding-Dong!

L'Aprenentatge: Ding-dong!
La Consciència: "I tot s'atura un moment... ....quan el bruixot... dissol en el vent... unes paraules que ho arreglen toOot!"... (la la laaa... al seu aire)
L'Aprenentatge: Diiiiiiing- DoOooooOong!!!!!!
La Consciència: Qui és? (amb cara de sorpresa)
L'Aprenentatge: IN- IN- INDI-FE-REeEN-CI-AaaA!!!!!!
La Consciència: Perdó, taral·lejava ... per què crides tan fort?
L'Aprenentatge: Em necessites i no m'escoltes!!!!
La Consciència: Vols dir?
L'Aprenentatge: SÍ! Em crides ben alt però no te n'adones de la meva presència!
La Consciència: Ahhhhh, no?
L`Aprenentatge: No!
La Consciència: Vaja... doncs,  ho sento! ARA, t'escolto!
L'Aprenentatge: Bé... vull que sàpigues que vinc perquè m'has convidat, eh!
La Consciència: Està bé... i què és allò que em mostraràs aquesta vegada?
L'Aprenentatge: L'estat en el qual desitges situar-te.
La Consciència: I com s'anomema aquest estat que dius?
L'Aprenenetatge: L'ESTAT D'INDIFERÈNCIA!
La Consciència: Ahhh...molt bé!... sona molt maco, però em sembla que no he viatjat mai a aquest lloc! Em resulta desconegut i, fins i tot, un pèl revolucionari.
L'Aprenentatge: Ho és! però no pares de taral·lejar-lo.
La Consciència: Ahhhh, si? ...Ho faig?
L'Aprenentatge: Sí, sense descans... vas buscant unes paraules que ho arreglin tot!
La Consciència: Pot ser...
L'Aprenentatge: Ho és!
La Consciència: ... saps que m'agrada trobar paraules que em resultin útils per al meu viatge, però l'última visita teva em vas portar un cistell ple de paraules inútils i, si et sóc sincera, encara no sé què fer amb elles!
L'Aprenentatge: Llençar-les!!!!!!
La Consciència: Si... però a on?
L'Aprenentatge: Al vent!!!!!!! Aquestes paraules se les emporta el vent! ... però si no pares de cantar-ho aquests dies!
La Consciència: Això és veritat, no paro de cantar!... vull que tota aquesta ràbia marxi ben lluny, oi?
L'Aprenentatge: Sí, probablement, però cantar-les no és suficient!... has de fer per deixar-les anar!!!!
La Consciència: Bé...  i per on començo?
L'Aprenentatge:  Per Tu i des de Tu, no hi ha més! Inicia el camí AQUÍ i la resta es dissoldrà en el temps!
La Consciència: Interessant això que em dius... ho vull rumiar una mica, si et sembla bé!
L'Aprenentatge: Tu marques el ritme!
La Consciència: D'acord. AVUI ja és una mica tard i tinc son. Et convido a un te un altre dia i seguim la conversa.
L'Aprenentatge: D'acord! Dolços somnis.
La Consciència: Bona nit!

Vés, Bruixot! Manel

https://www.youtube.com/watch?v=XhNX4RrCKHY

Toc, toc!...

L'Aprenentatge: Toc, toc!... Toc, toc!...
La Consciència: Qui és?
L'Aprenentatge: Sóc jo, la DECEPCIÓ! Pots obrir-me la porta? He vingut de visita...
La Consciència: I què em mostraràs aquesta vegada?... no sé si vull veure't!
L'Aprenentatge: Crec que és necessari que ho facis, portes massa tancada a casa...
La Consciència: Vols dir que si t'obro les coses seran diferents... creus que et necessito?
L'Aprenentatge: Sí... crec que sóc necessària si vols descobrir nous paisatges...
La Consciència: Bé, no sé que vull realment... Per cert, quan t'he demanat anar més enllà d'on sóc?
L'Aprenentatge: M'ho portes demanant desde que ens coneixem, el que passa és que no ets gaire conscient de les teves demandes!
La Consciència: Ostres! Ho dius seriosament? Què fort!... I avui t'he demanat que vinguis vestida de DECEPCIÓ?
L'Aprenentatge: Sí! Em presento tal i com els teus ulls em veuen... tu em vesteixes del que vols!
La Consciència: I vull DECEPCIÓ?
L'Aprenentatge: Vols obrir el ulls.
La Consciència: I és necessari passar per aquí?... No hi ha un camí més ràpid?
L'Aprenentatge: NO!
La Consciència: SEGUR?
L'Aprenentatge: És el més pròxim que tens per crèixer una mica més.
La Consciència: Vaja!
L'Aprenentatge: Sí. Fixa't! Tan a prop i tan lluny a la vegada.
La Consciència: Si, ja veig. Només ens separa l'acció de deixar-te passar.
L'Aprenentatge: Exacte! Em deixaràs entrar?  Aquí fora fa fred!
La Consciència: Però... DECEPCIÓ, què m'ensenyaràs?
L'Aprenentatge: Et mostraré totes les teves expectatives... hi tindrem per una bona estona, que ho sàpigues!
La Consciència: Començo a imaginar... I què més?
L'Aprenentatge: Un cistell ple de paraules inútils.
La Consciència: I per a què les vull, si són inútils?
L'Aprenentatge: Per a res!!!! Per això te les porto, per a què les llencis, poc a poc, al teu ritme, quan estiguis preparada.
La Consciència: Ahh!...doncs gràcies! Això sí que en té de sentit!
L'Aprenentatge: De res. Estic al teu servei!
La Consciència: Crec que em comences a agradar... alguna cosa més?
L'Aprenentatge: Sí, moltes, però totes al seu temps! De moment, el que et serà més difícil de païr, te'l porto ben embolicat perquè no caigui i es trenqui fàcilment. Et porto el PERDÓ, per a tu (si no ho fas primer tu, no servirà de gaire) i per a qui tu ja saps!
La Consciència: No sé si m'ensortiré prou bé en aquest punt!
L'Aprenentatge: I tant que ho faràs! Confia en tu mateixa!
La Consciència: D'acord... crec que et faré cas!
L'Aprenentatge: Faràs bé! I mira... per endolçar-te una mica l'amargor del camí, et porto també una gran capsa de petons, per a què te'ls mengis quan et vingui de gust!
La Consciència: M'encanten els petons!!!! Estàs en tot!
L'Aprenentatge: És la meva feina!
La Consciència: Vols compartir un te ben calent?

Fes-me petons. Manel.

http://www.youtube.com/watch?v=HSxP6pkRbcQ 

Éste volvía a ser el nuevo sendero.

 No voy a perder el tiempo con nadie

que no quiera perderlo conmigo.

Estas son las palabras que se encontró escondidas debajo de la almohada. Las había estado buscando hacía rato y no se esperaba que fueran palabras para ir a dormir. Creía que se las encontraría a lo largo del día en cualquier otro rincón de la casa. Pero no. Ahí estaban ordenadas, entre los sueños, perezosas y un poco tristes, pero con las ideas muy claras. Las recogió con cariño y las envolvió en un paño de lágrimas para que se dispersaran entre un mar de recuerdos pasados y dejaran de existir en su presente. No había otra manera. Éste volvía a ser el nuevo sendero. Y lo demás, la palabra fácil de encontrar, sólo significaba perderse en un sin sentido, tonto, ridículo y payaso.

A partir de este momento disfrutaría de su silencio. Quién quisiera conocerla tendría que descifrar las palabras que se escondían en él.

Y sin palabras que buscar, se acostó tarareando una nueva canción de buenas noches.

https://www.youtube.com/watch?v=vVu6eJkTy7E

I will wait. Mumford and sons.