L'Aprenentatge: Toc, toc!... Toc, toc!...
La Consciència: Qui és?
L'Aprenentatge: Sóc jo, la DECEPCIÓ! Pots obrir-me la porta? He vingut de visita...
La Consciència: I què em mostraràs aquesta vegada?... no sé si vull veure't!
L'Aprenentatge: Crec que és necessari que ho facis, portes massa tancada a casa...
La Consciència: Vols dir que si t'obro les coses seran diferents... creus que et necessito?
L'Aprenentatge: Sí... crec que sóc necessària si vols descobrir nous paisatges...
La Consciència: Bé, no sé que vull realment... Per cert, quan t'he demanat anar més enllà d'on sóc?
L'Aprenentatge: M'ho portes demanant desde que ens coneixem, el que passa és que no ets gaire conscient de les teves demandes!
La Consciència: Ostres! Ho dius seriosament? Què fort!... I avui t'he demanat que vinguis vestida de DECEPCIÓ?
L'Aprenentatge: Sí! Em presento tal i com els teus ulls em veuen... tu em vesteixes del que vols!
La Consciència: I vull DECEPCIÓ?
L'Aprenentatge: Vols obrir el ulls.
La Consciència: I és necessari passar per aquí?... No hi ha un camí més ràpid?
L'Aprenentatge: NO!
La Consciència: SEGUR?
L'Aprenentatge: És el més pròxim que tens per crèixer una mica més.
La Consciència: Vaja!
L'Aprenentatge: Sí. Fixa't! Tan a prop i tan lluny a la vegada.
La Consciència: Si, ja veig. Només ens separa l'acció de deixar-te passar.
L'Aprenentatge: Exacte! Em deixaràs entrar? Aquí fora fa fred!
La Consciència: Però... DECEPCIÓ, què m'ensenyaràs?
L'Aprenentatge: Et mostraré totes les teves expectatives... hi tindrem per una bona estona, que ho sàpigues!
La Consciència: Començo a imaginar... I què més?
L'Aprenentatge: Un cistell ple de paraules inútils.
La Consciència: I per a què les vull, si són inútils?
L'Aprenentatge: Per a res!!!! Per això te les porto, per a què les llencis, poc a poc, al teu ritme, quan estiguis preparada.
La Consciència: Ahh!...doncs gràcies! Això sí que en té de sentit!
L'Aprenentatge: De res. Estic al teu servei!
La Consciència: Crec que em comences a agradar... alguna cosa més?
L'Aprenentatge: Sí, moltes, però totes al seu temps! De moment, el que et serà més difícil de païr, te'l porto ben embolicat perquè no caigui i es trenqui fàcilment. Et porto el PERDÓ, per a tu (si no ho fas primer tu, no servirà de gaire) i per a qui tu ja saps!
La Consciència: No sé si m'ensortiré prou bé en aquest punt!
L'Aprenentatge: I tant que ho faràs! Confia en tu mateixa!
La Consciència: D'acord... crec que et faré cas!
L'Aprenentatge: Faràs bé! I mira... per endolçar-te una mica l'amargor del camí, et porto també una gran capsa de petons, per a què te'ls mengis quan et vingui de gust!
La Consciència: M'encanten els petons!!!! Estàs en tot!
L'Aprenentatge: És la meva feina!
La Consciència: Vols compartir un te ben calent?
Fes-me petons. Manel.
No hay comentarios:
Publicar un comentario