Plis-Plas!!!!

La Consciència: Eiii!!!... he arribat en un Plis-Plas! Gràcies per atendre'm a aquestes hores de la nit!
L'Aprenentatge: No et preocupis, m'alegra veure com t'has avançat a mi aquesta vegada.
La Consciència: Ahh...si, i per què et posa content?
L'Aprenentatge: T'estàs movent, fixa't-hi!!! Deixes les esperes una mica més enrera, i això és més sa per a tú!
La Consciència: Vist així, sembla veritat!
L'Aprenentatge: I doncs... en què et puc servir aquesta vegada?
La Consciència: Doncs veuràs SILENCI, et necessito per posar ordre als meus pensaments i als meus sentiments! Sense tú veig complicat trobar l'equilibri!
L'Aprenentatge: Ja... entenc la teva pressa.
La Consciència: És que a vegades ets difícil de localitzar!
L'Aprenentatge: Bé, reconec que sóc bastant solitari... però ara aquí estic i no vull que et preocupis!
La Consciència: Sí, i t'agraeixo profundament que m'escoltis!
L'Aprenentatge: Doncs, sóc tot orelles... tú diràs!
La Consciència: No paro de generar paraules inútils!!!! Desitjo parar d''utilitzar-les una i una altra vegada... és cansat i em sento una mica esgotada!
L'Aprenentatge: Ja veig que has arribat sense forces... jejeje
La Consciència: Bé, pots riure. Entenc que és ridícul perquè sembla que les col·leccioni. En vols unes quantes?  No dono a l'abast per llençar-les al vent!  Me n'adono que parlar i parlar tant a vegades no t'aporta cap solució, sinó que més aviat et fa quedar-te més estancat... com ho veus?
L'Aprenentatge: Ho veig amb els teus ulls curiosos. Per cert, el sentit de l'humor és molt important en tot aquest procés. No vull que un jejeje qualsevol t'amagui el somriure... ets capaç d'entendre això?
La Consciència: Sóc capaç d'intentar-ho!
L'Aprenentatge: Doncs vinga que tens feina!!!!
La Consciència: I que em recomanes?
L'Aprenentatge: Que riguis!
La Consciència: Doncs si que m'ho estàs posant fàcil... que rigui?
L'Aprenentatge: Sí, exacte! ...RIU!
La Consciència: Només això?
L'Aprenenntatge: Sí!
La Consciència: Però si la situació no em fa cap mena de gràcia, com vols que ho faci?
L'Aprenentatge: Ho faràs perquè aprendràs a sentir-ho des de l'ànima.
La Consciència: D'acord... però de quina manera?
L'Aprenentatge: Mirant als ulls i entenent que ningú és més que ningú. Des d'aquesta comprensió, et situaràs a la mateixa alçada que tothom. Viure-ho així t'ajudarà a sentir millor; una complicitat distesa que farà riure la teva ànima!
La Consciència: I si somric mentre miro algú... parlaré menys, oi?
L'Aprenentatge: És una possibilitat!
La Consciència: Ahaaa! ...provaré a veure com resulta.
L'Aprenentatge: Posa't-hi amb ganes i observa...
La Consciència: Gràcies per atendre'm SILENCI!
L'Aprenentatge: De res.
La Consciència: Aniré a llençar unes quantes paraules més.
L'Aprenentatge: D'acord. I si em necessites ja saps que has de fer...
La Consciència: SOMRURE!!!!
L'Aprenentatge: Ahh!!! I per cert, crec que et diré un cosa que se t'escapa...
La Consciència: Digues...
L'Aprenentatge: Tens dret a no explicar-ho tot!... permet jugar una mica amb el misteri... i deixa espai per a la imaginació.
La Consciència: M'ho apunto, gràcies! Ara entenc perquè et vaig dedicar tot un blog! M'has ajudat molt, i ara em trobo Sense Paraules! jijiji