Vaig viure un moment en que tot era com un llibre inacabat, simplement pel fet que hi faltaven les paraules. Les pàgines finals estaven en blanc. Era possible que s'haguessin amagat. Així que vaig decidir de treure-les, una a una, del seu amagatall i presentar-les en societat.I és així com començo a donar sentit a tot allò que s'havia perdut, perquè gaudim plegats de la seva lectura i ens quedem com el títol que dóna nom a aquest blog.
martes, 26 de abril de 2011
...Mirades de Rosa.
...i seguiríem caminant, un pas lent i agradable de dia festiu. Des de la Via Augusta creuaríem per l'Avinguda Diagonal fins retrobar-nos amb totes les fragàncies que desprenia alegrement aquella singular Rambla de Catalunya. Totes les mirades...mirades de color de rosa... s'aplegaven de forma generosa al nostre voltant. I les saludaríem contentes de sentir-les. I seguiríem caminant...i un cop a Plaça Catalunya, alçaríem de nou la nostra mirada ben enrere per tot allò caminat i seguiríem endavant un pas, un altre més i més...

Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario