Retalls de llibre...i...

Aquell dia festiu l'itinerari previst començaria ben amunt: Muntanya direcció Mar. "De dalt a baix i en línia recta", així ens situavem a la nostra ciutat.

Agafaríem l'Avinguda de Vallcarca fins arribar a la Plaça Lesseps i des d'allà, per l'Avingunda Príncep d'Astúries, arribaríem al nostre primer destí: l'Albert Espinosa.




"Aquella era la nostra manera de dir-nos "T'estimo"...
-No puc viure sense tu...
-Sí que pots...
-Sí, però no vull.
Me les vaig xiuxiuejar suament, dolçament...
Però és difícil gaudir amb un "T'estimo" propi."





"- Mai has aturat el món?
- Què és aturar el món?
- Aturar el món és decidir conscientment que sortiràs d'ell per millorar tu i millorar-lo. Per poder moure't i moure'l millor."





"...Sempre seràs un nan en el teu interior. Un nan amb cos de gegant...
-I vostè, qui és?- vaig preguntar-li.
Va somriure.
-Un lluitador dins el cos d'un covard. "









"Estimar mou i atura mons. Que t'estimin, si tu no estimes, t'acabarà afeblint..."

Si tu em dius vine ho deixo tot... però digue'm vine.

Albert Espinosa.