A l'antiga ciutat de Kyoto hi habitava un gran samurai. Ja era vell, però encara era capaç de vèncer qualsevol oponent, tant amb el sabre com amb el bastó de kendo. La seva reputació era tan gran que tenia molts estudiants a càrrec seu.
Un dia va arribar a la ciutat un jove guerrer fanfarró, encara que no gaire hàbil. Durant la seva primera setmana va sentir parlar del vell samurai i va voler rebre les seves ensenyances.
-Senyor, us demano que m'accepteu com a alumne-va dir quan va tenir davant el mestre.
El samurai va respondre:
-No tinc temps per a tu. Vés-te'n i busca una altra escola.
El jove es va sentir ofès, va encendre's d'ira i va començar a insultar el mestre:
-Ets un idiota. Qui et voldria com a professor? Abans feia broma. Mai no aniria a classe d'un inútil com tu.
Els estudiants del samurai van quedar perplexos davant l'atreviment del jove foraster i es van quedar esperant la contundent rèplica del seu mestre a còpia de cops i claus marcials. Però el samurai va continuar ordenant els seus llibres com si res. El jove, enardit, va pujar encara més de to:
- No serveixes per a res, vell farsant! A més, fas tanta pudor com una muntanya de buines de vaca!
I com que el samurai no responia, el jove va escopir, va donar cops als mobles i va moure el seu pal kendo a l'aire durant una bona estona. Finalment, se'n va cansar i, veient que ningú no li responia, se'n va anar una mica avergonyit.
Alguns dels estudiants més joves que hi havia reunits van deixar anar una llàgrima en veure que el seu mestre ni tan sols no havia fet l'intent de defensar el seu honor i el de l'escola. Un es va eixugar els ulls i va dir:
-Com ha pogut suportar una vilesa semblant?
El mestre, sense deixar d'ordenar les seves coses, va respondre:
- Si algú et fa un regal i no el reps... a qui pertany aquest regal?
Fragment extret de L'Art de no amargar-se la vida. Rafael Santandreu.
Per a tots aquells alumnes perduts, que s'asseuen a les fosques, amb l'esperança que trobin la llum que s'amaga dins seu i observin amb més claredat el camí que la vida els mostra al seu davant. És el meu desig.
No hay comentarios:
Publicar un comentario