"Para que tú me oigas
mis palabras
se adelgazan a veces
como las huellas de las gaviotas en las playas.
...
Y las miro lejanas mis palabras.
Más que mías son tuyas.
Van trepando en mi viejo dolor como las yedras.
...
Ahora quiero que digan lo que quiero decirte
para que tú las oigas como quiero que me oigas.
..."
Veinte poemas de amor y una canción desesperada. Pablo Neruda
CANTO ...
... al color TARONJA perquè són els acords que em defineixen. És el color de la música que el meu cor necessita escoltar.
I canto a totes hores un to de sol ben sostingut. ARA la veu és neta i clara, ja no desafina ni s'amaga. Sona preciosa i presumida. A punt de néixer per ser escoltada. Tots els moments són vàlids per demostrar la seva bellesa.
A l'escola, la veu s'acompanya amb la guitarra i uns nens se la miren i l'admiren amb ulls interessats. Admiren una veu divertida, si més no, de tonalitats taronja.
Després d'un dia de platja, de camí a casa, la veu vol ballar. El vent que l'acarícia empeny la timidesa a fer de públic. Res més.
I... CANTO, potser al color taronja, amb paraules que diguin el que vull dir-te per a què les escoltis com vull que m'escoltis!
Como dice un gran amigo nuestro "quien canta su mal espanta!";)
ResponderEliminar