EL MIRALL

"L'Eiko pensà: Realment les habilitats esportives del Yuta no són excessives. Però també té les seves coses bones. Amb el bon cor que té..."

"Els esdeveniments que es donen en la realitat són el resultat. Tot resultat té sempre una causa. Aquesta causa es troba dins seu. És a dir, sàpiga que la realitat de la seva vida és un mirall que reflecteix el seu interior...
...Pensi que la vida és com un mirall. Gràcies al mirall que és la vida, podem adonar-nos de la pròpia persona, i això ens dóna l'oportunitat de canviar. La vida està feta per permetre'ns créixer fins allà on sigui..."

La llei del mirall. Yoshinori Noguchi.

De la lectura d'aquest llibre recordava que un dia, ja fa unes quantes dècades, vaig conèixer una nena molt especial. Era petita i bufona.Tenia uns ulls oceànics que l'ajudaven a observar atentament tot el que la vida li mostrava al seu davant.

M'explicava, amb un gran somriure als llavis, que els pares sempre li deien que era molt divertida. Que des de la seva innocència reia de tot, sense jutjar a ningú. Potser tenia una capacitat innata d'atreure l'alegria i la rialla a la gent.

Era força inquieta per a la seva edat. Les ganes de créixer més ràpid feien que les preguntes se li apropessin ràpidament. La seva curiositat li demanava trobar els perquès de les coses. I, d'aquesta manera, es passava el dies inventant preguntes. I si per casualitat em preguntava, en ocasions, resultava difícil trobar la resposta adequada i els no ho sé la contestaven.

Recordo, també, que ens reuniem sempre per jugar. Buscava la companyia dels amics per construir amb fermesa el seu món imaginari. A vegades es veia feble perquè tenia la necessitat d'estimar i sentir-se estimada sense prejudicis i això, em confesà una vegada, no era quelcom que depengués només d'ella. Calia que juguessim tots i fessim servir les mateixes regles del joc però, els que eren els altres, no sempre estaven disposats a complir-les. Llavors la ràbia plorava.

Era una nena molt especial, d'aquelles que no s'obliden fàcilment. I ara, després de la lectura d'aquest llibre, recordo amb nostàlgia el dia que ens vam acomiadar.

Era una nena tan especial... que em miro al mirall dins d'aquests ulls oceànics i encara puc descobrir amagat el seu somriure.