Tot estava a punt en aquella sala petita plena de miralls. La classe començava només col·locar la barra al centre. Les puntetes relliscaven el terra suaument i s'anaven despertant, amunt i avall, fent voltejar el peu d'un costat i després de l'altre. El cos, ara, trobava el seu propi espai i les mans es situaven amb delicadesa sobre la fusta.
I els nostres moviments buscaven totes les posicions, per ordre. Els peus en primera posició potser que només féssin un Relevé i els braços en Allongé es preparessin per volar en un llarg suspens. I passariem a la segona posició, repetint el mateix o incorporant un Grand Plié de cames i un fantàstic Cambré des de les espatlles i la mirada lleument de costat buscant el punt més alt d'aquell escenari. I és possible que en qualsevol moment, en tercera, quarta o cinquena posició, els nostres peus, al uníson, també ballessin un Glissade o un Ronde Jambe. I qui sap, si seria al centre, un cop retirada la barra, quan ens endissessin en un Addagio ple de Pas de Bourrée'S. Qui ho sabia...
Tot era una aventura. Tot era una experiència cada vegada més coneguda. Ara ja estava més preparada per a dirigir la mirada. Aquesta vegada els meus braços em mostrarien el centre, el MEU CENTRE. En un seguit de Port de Bras es trobarien acollits i rodonets, per omplir-se d'harmonia.
Ara ja estava més preparada. Aquesta vegada SÍ que seria capaç de redirigir la mirada. Aquesta vegada, malgrat la rigidesa mental que m'oposava ressistència, malgrat això, buscaría un punt fixe i el seguiria. I en un majestuós pas previ de Pirouette donaria voltes. Voltes per abraçar-me una i una altra vegada, per abraçar aquella (O)posició estàtica que no em deixava avançar i així convidar-la al meu ball per sempre més.
Inspirat en un dels meus trossets de cel.
No hay comentarios:
Publicar un comentario