Estimat avi avui has estat molt present. Si m'haguessis vist "con las manos en la masa" estic segura que t'hauría agradat molt. La noia i les seves explicacions, podríen haver estat les teves, estimat àngel. Imaginava les seves paraules dins la teva sabiesa. Pensava en què m'hauríes dit, què m'hauríes aconsellat davant una massa que se'm ressistía a crear la seva forma per passar-me una mica en quantitat d'aigua. Imaginava les teves mans expertes creant aquelles formes meravelloses amb el pa. Et recordava ben desperta, de matinada, allà a Madrid, tornant de la Tahona després d'una nit freda. Em recordava petita desitjant el teu somriure i tastant aquells cargols de pa que ens regalaves.
Siguis on siguis, avui has estat molt present. El meu primer pa, avui, porta el teu nom. T'estima, de les tres, la Rubia!
Que bonic Anuska! M'emociono llegint les teves paraules... Segur que des d'on sigui està molt orgullós de tu. Té molt bona pinta aquesta pa! ja m'ensenyaràs maestra! que a mi no em va sortir tan bé com a tu, mmmmmm que boooooo!
ResponderEliminarAl llegir-ho encara en regalimen algunes llàgrimes descontroladament emocionades. Gràcies Angelita pel tel suport i quan vulguis tormem-hi con las manos en la massa...recorda que la maestra de les pizzes vas ser tu!!!! Muas
ResponderEliminar